11 de maig, 2017

Ajudes a la rehabilitació d'elements comuns dels edificis

Breu resum i enllaç al DOGV


El passat 6 de maig es va publicar al DOGV l’Ordre 6/2017, de 21 d’abril de la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori,per la qual s’aproven les bases reguladores del Programa de foment de larehabilitació edificatòria.

Les ajudes consistiran en un import del 45% del pressupost de les obres.

Quin tipus d’obres es podran subvencionar?
a)     Obres de conservació.
b)     Obres que milloren la qualitat i la sostenibilitat.
c)     Obres que realitzen ajustos en matèria d’accessibilitat.

Qui podrà sol·licitat i rebre les subvencions?
a)     Les comunitats de propietaris.
b)     Les agrupacions de comunitats de propietaris.
c)     Els propietaris únics d’habitatges.
En les obres de conservació (no en les altres) tindran preferència aquelles que afecten a edificis en què almenys el 60% dels propietaris tinguen ingressos ponderats inferiors a 6,5 vegades l’Índex públic de renda d’efectes múltiples (IPREM).

Quins requisits han de complir els edificis per a poder ser objecte del programa?
a)     Edificis de tipologia residencial col·lectiva.
b)     Finalitzats abans de 1981.
c)     Almenys el 70% de la seua superfície construïda sobre rasant tinga ús residencial d’habitatge.
d)     Que almenys el 70% dels habitatges constituïsca el domicili habitual dels seu propietaris o usuaris.

Condicions particulars de les actuacions objecte d’ajudes:
a)      L’edifici ha de disposar de l’Informe d’Avaluació de l’Edifici (IAE.CV), subscrit per persona tècnica competent.
b)      Les actuacions han de disposar de l’acord de la comunitat per a l’execució de les obres.
c)      Quan es tracte d’actuacions per a realitzar els ajustos raonables en matèria d’accessibilitat i/o millorar la qualitat i  la sostenibilitat de l’edifici o edificis que pretenguen acollir-se al programa, aquests han de sumar, com a mínim, huit habitatges o excepcionalment menys quan en l’immoble s’hagen d’escometre simultàniament obres de conservació o quan habiten una o més persones amb discapacitat o majors de 65 anys.
d)      Per a la sol·licitud d’ajudes s’aportarà el projecte de l’actuació a realitzar. Si no es disposa en aqueix moment del projecte de l’actuació s’aportarà una memòria redactada pel tècnic competent que justifique les actuacions a realitzar i aporte un pressupost detallat de les obres desglossat per a cada tipus d’actuació, tal com s’estableix en l’imprés normalitzat Full resum de les actuacions de rehabilitació.
e)      Haurà d’acreditar-se l’inici de les obres, per mitjà de l’imprés corresponent, en un termini màxim de quatre mesos comptadors des de l’endemà de la publicació de la resolució de concessió de l’ajuda en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana.
f)     Les obres hauran d’estar finalitzades abans del dia 31 de desembre de 2018.
g)      Les obres podran estar iniciades abans de la sol·licitud de les aju- des, sempre que no estiguen iniciades abans de la presentació telemàtica del preceptiu IEE.CV, ni podran estar finalitzades en el moment de la sol·licitud. S’entendrà per data de terminació d’obres la que conste en el certificat final d’obra o la d’expedició de l’última factura de les obres en el cas que no siga necessari aportar projecte.




09 d’abril, 2017

Conferències sobre l'arquitectura moderna i la societat espanyola des de la transició fins l'actualitat

L'arquitecte Luis Fernández Galiano presenta, al llarg de quatre conferències d'una hora cadascuna, un recorregut històric de l'arquitectura de la democràcia.Ho fa acompanyant les seues explicacions d'una presentació de fotografies dels arquitectes i obres que comenta.

Tant l'audio de les conferències com el pdf amb les imatges, es pot reproduir o descarregar des de la web de la Fundació Juan March.

Les quatre conferèncis van tindre lloc els dies 28, 30 de març, 4 i 6 d'abril de 2017:

1.- Els anys de la transició, qualificats per l'autor com tempestuosos i representats pel Peine del Viento de Chillida i Luis Peña Ganchegui.
2.- L'etapa del primer socialisme en la que es reconcilia memòria i modernitat i està representada pel Museu d'Art Romà de Mèrida, realitzat per Rafael Moneo entre 1980 i 1986.
3.- L'arquitectura icònica del trànsit entre segles està representada per la Ciutat de les Arts i les Ciències de Santiago Calatrava i pel Museu Gugenheim de Richard Meyer.
4.- L'última etapa qualificada com a de regeneració i incertesa està simbolitzada pel Matadero de Madrid Río.



21 de març, 2017

Subvencions fins a 4.200 euros per a millorar les condicions de l'interior dels habitatges

Subvencions fins a 4.200 euros per a millorar les condicions de l'interior dels habitatges


Les 6 preguntes bàsiques que necessitem saber:

1. Qui es pot beneficiar?

Qualsevol persona física, propietària, usufructuària o arrendatària d’un habitatge situat a la Comunitat Valenciana.
  1. L’edifici ha de ser anterior a l’any 1996. No caldrà complir aquesta condició en el cas d’actuacions d’adaptació de l’habitatge per a persones amb diversitat funcional.
  2. L’habitatge ha de ser l'habitual i permanent del propietari, inquilí o usufructuari.

2. Quines obres es subvencionen? 
  1. Reforma de les habitacions humides (cuines i banys), a fi d’adequar-les a les  condicions actuals d’habitabilitat, incloent-hi, si cal, l’adaptació de les instal·lacions a la normativa vigent.
  2. Reforma de l’habitatge per a adaptar-lo a persones amb diversitat funcional.

3. Quines quantitats es poden rebre?

Les subvencions seran del 35 % del pressupost, fins a un màxim de 4.200 euros.

4. Quan s’han de presentar les sol·licituds?
           
Des del dia 15 de març fins al 15 de maig de 2017.

5. Quan s’hauran de fer les obres?

S’han d’haver iniciat després de dia 1 de gener de 2017 i hauran d’haver finalitzatmabans del quinze d’octubre de 2017.

5) Quin procediment es seguirà?


Les sol·licituds es valoraran d’acord amb els criteris d’antiguetat, categoria cadatstral i  diversitat funcional: s’atorgaran més punts als habitatges de més antiguetat i de més categoría cadastral i de persones amb major grau de diversitat funcional.


http://renhata.es/es





03 de març, 2016

Un perfil complet de l'arquitecte Alejandro Aravena: Premi Pritzker 2016

La idea més novedosa i interesant que posa en pràctica és la de projectar habitatges que poden crèixer en el temps, en función de la pròpia evolució demogràfica i econòmica dels ocupants; són les anomenades "cases expansibles".

06 d’abril, 2015

Pla Renove de Finestres 2015

El termini s'ajorna al 31 de juliol de 2015


El termini per a entregar tota la documentació per a rebre les ajudes destinades a la rehabilitació tèrmica de finestres en habitatges de la Comunitat Valenciana s´ha ajornat al 31 de juliol de 2015.
Tota la informació sobre aquest pla Renove es troba al DOCV del 30 de decembre de 2014  i a la pàgina web de l'IVACE que reproduim en la imatge.
El terminit per al Pla Renove de Calderes acaba el 29 de maig de 2015.



01 d’abril, 2015

Ajudes per a la rehabilitació d'edificis de vivendes

El termini per a les sol·licituds acaba l'1 de juny de 2015


Ahir, dia 1 d'abril, va començar a correr el termini de dos mesos per a presentar sol·lituds d'ajuda per a la rehabilitació d'edificis de vivendes. Les bases de la convocatòria es van publicar el dia 31 de març al DOCV de la Generalitat Valenciana

Resumen de les condicions per a determinar si ens podem acollir o no a aquestes ajudes


1.  Requisits que han de complir els edificis


a) Tractar-se d'edificis de tipología residencial colectiva.             
b) Estar finalitzats abans de 1981.
c) Que almenys el 70 per 100 de la seua superfície construïda sobre rasant tinga ús residencial de vivenda.
d) Que almenys el 70 per 100 de les vivendes constituïsca el domicili habitual dels seus propietaris o usuaris. 
Excepcionalment, s'hi admetran que, sense complir les condicions anteriors, es troben en algun dels dos supòsits següents: 
a) Presenten greus danys estructurals o d'un altre tipus, que justifiquen la seua inclusió en el Programa. En particular, aquells edificis unifamiliars finalitzats abans de 1981, destinats a residència habitual i permanent, en què tals danys hagen sigut identificats en el corresponent Informe d'Avaluació de l'Edifici. 
b) Tinguen íntegrament com a destinació el lloguer, durant almenys deu anys comptadors des de la recepció de l'ajuda. Són objecte d'este programa les actuacions destinades a la conservació, la millora de la qualitat i sostenibilitat, i la realització d'ajustos raonables en matèria d'accessibilitat.




15 de març, 2015

Alberto Sanchis i l’arquitectura social valenciana

El dimarts passat, 10 de març, va morir als 75 anys, l’arquitecte valencià Alberto Sanchis, pioner i bon representant del que va ser l’arquitectura social de les cooperatives d’habitatges dels anys 70 i 80 a València. 
R22 arquitectes vol contribuir al record d’un professional que ens ha transmès una manera d’entendre l’arquitectura digna de ser repensada i imitada.
La seua obra és el resultat d’una actitud compromesa y responsable que entén l’arquitectura com un instrument per a crear un sistema social més humà.
Cooperativa la Ecològica (foto d' Arqtist magazine, nº 2)
Va construir una sèrie de cooperatives d’habitatges que suposaven una subversió d’hàbits i models d’habitació:
  1. Grup Residencial Virgen de los Llanos. Carrer Bilabao de València. 59 habitatges
  2. Grup residencial Malva-rosa. Carrer San Rafel, 1. València. 157 habitatges.
  3. Cooperativa d’habitatges en Alcàsser. Polígon L’Horteta. Alcasser, València. 50 habitatges adossats amb jardí i 20 habitatges amb terrassa, locals socials i ordenació vianants del viari.
  4. Cooperativa d’habitatges La Ecològica. Avinguda Músic Julio Ribelles, 12. EL Puig, València. 31 habitatges adossats amb jardí privat al voltant d’un espai d’us col·lectiu de 40x 120 m2 al qual donen tots els porxos dels habitatges.
La responsabilitat social de l’arquitecte es converteix en el motor creatiu del projecte que es gesta amb l’ajuda d’enquestes, estudis sociològics i la participació dels cooperativistes que busquen nous hàbits de vida. Estaven redactats amb la voluntat de permetre al cooperativista l’elecció del “tipus d’habitatge i lloc” i procedir al muntatge del bloc atenent a la varietat de la demanda. Es conceben des d’una generosa captura de l’espai públic, on superar les limitacions del mercat i la legislació del moment.
Els espais col·lectius, des dels equipaments comunals (guarderia, local social, bugaderia, club social, menjador, jardí) al vestíbul i corredors interior, mostren la voluntat de superar l’edifici d’habitatges ordinari per a proposa nous models residencials.
També l’atenció mostrada a qüestions com la flexibilitat de l’habitatge, l’asignació d’espais propis al grups que el comparteixen, la voluntat que totes les habitacions siguen exteriors i la especialitat interior, convida a promoure múltiples tipus d’allotjaments en els diferents nivells.
El habitatges socials són de gran senzillesa material, realitzats amb sistemes constructius bàsics, sense detalls, sense luxes. Les obres són el resultat d’un procés cooperatiu i participatiu on el promotor era el usuari final. El resultat són la generositat i riquesa espacial dels espais de relació, els equipaments comunitaris i la diversitat tipològica. La finalitat era crear places, barris que afavoriren la vida en comunitat i que a la vegada contingueren habitatges que foren reductes de privacitat


Fonts d’informació:
·      Guía de Arquitectura de Valencia, CTAV 2007
·      Historia de la arquitectura d’Eduardo Benévolo
·      Arqutist, revista interactiva de arquitectura y arte, nº 2.
·      Levante

·      El País