15 de març, 2015

Alberto Sanchis i l’arquitectura social valenciana

El dimarts passat, 10 de març, va morir als 75 anys, l’arquitecte valencià Alberto Sanchis, pioner i bon representant del que va ser l’arquitectura social de les cooperatives d’habitatges dels anys 70 i 80 a València. 
R22 arquitectes vol contribuir al record d’un professional que ens ha transmès una manera d’entendre l’arquitectura digna de ser repensada i imitada.
La seua obra és el resultat d’una actitud compromesa y responsable que entén l’arquitectura com un instrument per a crear un sistema social més humà.
Cooperativa la Ecològica (foto d' Arqtist magazine, nº 2)
Va construir una sèrie de cooperatives d’habitatges que suposaven una subversió d’hàbits i models d’habitació:
  1. Grup Residencial Virgen de los Llanos. Carrer Bilabao de València. 59 habitatges
  2. Grup residencial Malva-rosa. Carrer San Rafel, 1. València. 157 habitatges.
  3. Cooperativa d’habitatges en Alcàsser. Polígon L’Horteta. Alcasser, València. 50 habitatges adossats amb jardí i 20 habitatges amb terrassa, locals socials i ordenació vianants del viari.
  4. Cooperativa d’habitatges La Ecològica. Avinguda Músic Julio Ribelles, 12. EL Puig, València. 31 habitatges adossats amb jardí privat al voltant d’un espai d’us col·lectiu de 40x 120 m2 al qual donen tots els porxos dels habitatges.
La responsabilitat social de l’arquitecte es converteix en el motor creatiu del projecte que es gesta amb l’ajuda d’enquestes, estudis sociològics i la participació dels cooperativistes que busquen nous hàbits de vida. Estaven redactats amb la voluntat de permetre al cooperativista l’elecció del “tipus d’habitatge i lloc” i procedir al muntatge del bloc atenent a la varietat de la demanda. Es conceben des d’una generosa captura de l’espai públic, on superar les limitacions del mercat i la legislació del moment.
Els espais col·lectius, des dels equipaments comunals (guarderia, local social, bugaderia, club social, menjador, jardí) al vestíbul i corredors interior, mostren la voluntat de superar l’edifici d’habitatges ordinari per a proposa nous models residencials.
També l’atenció mostrada a qüestions com la flexibilitat de l’habitatge, l’asignació d’espais propis al grups que el comparteixen, la voluntat que totes les habitacions siguen exteriors i la especialitat interior, convida a promoure múltiples tipus d’allotjaments en els diferents nivells.
El habitatges socials són de gran senzillesa material, realitzats amb sistemes constructius bàsics, sense detalls, sense luxes. Les obres són el resultat d’un procés cooperatiu i participatiu on el promotor era el usuari final. El resultat són la generositat i riquesa espacial dels espais de relació, els equipaments comunitaris i la diversitat tipològica. La finalitat era crear places, barris que afavoriren la vida en comunitat i que a la vegada contingueren habitatges que foren reductes de privacitat


Fonts d’informació:
·      Guía de Arquitectura de Valencia, CTAV 2007
·      Historia de la arquitectura d’Eduardo Benévolo
·      Arqutist, revista interactiva de arquitectura y arte, nº 2.
·      Levante

·      El País